Un cosset del segle XIX ha protagonitzat una classe magistral de confecció d’indumentària tradicional guiada per part del professorat de Cànem Escola d’Indumentària Tradicional dins de les activitats complementàries de l’exposició “Inventant la tradició.  Indumentària i identitat” que es pot visitar al Museu Valencià d’Etnologia fins al pròxim 30 d’abril.

Tal com es fa en altres institucions com ara el Museu Tèxtil de Terrassa o el Museo del Traje de Madrid, la capella de la sala Alfons el Magnànim del Muvaet ha sigut testimoni d’aquest show didàctic que ha resultat una experiència dinàmica i gratificant per al nombrós públic assistent el qual ha participat activament en l’esdeveniment.

-indumentat-CANEM-COSTURA (36 de 41)

 

Història, conservació i recreació

L’acte s’ha dividit en tres parts. A la primera, Xavier Rausell ha parlat sobre l’origen i evolució dels cossets o “cotillas”, una peça que s’usava en un començament tant com a roba interior com exterior i que prové de la moda internacional. Ha explicat com una de les característiques més rellevants són els reforços interiors el.laborats en diferents materials com ara branques de taronger, olivera o palmito, però també en molts casos acer, paper o cartó.

Estes peces servien per a ajustar la cintura, destacar el maluc de la dona i sostindre i alçar el pit.

    CANEM-COSTURA-(14-de-41)-RETOCADA

Per la seua part el professor Àngel Martínez, ha centrat la seua exposició en els problemes de degradació de les peces.

El principal problema de l’estudi de la indumentària és que, en tractar-se de matèria orgànica, la seua degradació és inevitable. En el cas de la seda, per exemple, la seua vida mitjana no supera els 90 anys.

Tot un repte per a l’estudi de les peces que han de lluitar contra l’envelliment i degradació. Uns problemes que vénen causats pel pas del temps i també per la pròpia “vida” de la peça: el seu ús, adaptació al mitjà o diversos propietaris entre d’altres i és que cada peça ens parla del seu context i de les persones que han interactuat amb ella.

En l’última part, María José Cañada s’ha ocupat d’explicar com traslladar la peça antiga recuperada a un patró perquè puga reproduir-se i adaptar-se a l’ús actual.

El patronatge consisteix a passar la peça de tres dimensions a les dos dimensions del paper.

CANEM-COSTURA (30 de 41)

Mentre els tres professors de l’Escola d’Indumentària Cànem han fet les seues exposicions, tres alumnes es trobaven a l’escenari on eren gravades en directe mentre treballaven en diverses fases de la confecció de la peça des del envarat al dibuix del patró.

CANEM-COSTURA (24 de 41)

CANEM-COSTURA (24 de 41)

CANEM-COSTURA (30 de 41)

Un cosset singular

Per a la màsterclass s’ha seleccionat un cosset de començament del segle XIX que no respectava els cànons habituals. La cotilla té una peça acoblada al patró original per allargar la seua vida i que se sap que és posterior perquè està treballada de manera diferent.

CANEM-COSTURA (30 de 41)

Amb el repte de traure el patró de la peça, destaca l’alta mestria de les costureres utilitzant tècniques i recursos que, en molts casos, ja s’han perdut.

La clau està en esbrinarar el perquè de cada cosa: per exemple, l’esquena està tallada en dos, però a l’analitzar-la vegem que no es tracta de dos peces cosides, és un falsejament fet per aconseguir estalviar tela i que la peça quede més entallada. Una decisió molt intel.ligent utilitzada en peces de gran valor com ara els teixits espolinats o els brocats. 

CANEM-COSTURA (31 de 41)

Els professors han mostrat una peça de nova creació basada en l’original amb la qual s’ha vestit a una model. S’ha destacat també el tractament de l’envarat original de palmito, un vegetal un material ara protegit i que s’ha resolt amb espart, així com el tancament amb els ullets asimètrics tal com els duu el model original, una característica molt comuna en la roba de l’època i que facilitava l’acordonament sense ajuda de ningú.

CANEM-COSTURA (30 de 41)

CANEM-COSTURA (30 de 41)

Un altre dels elements destacat és el coixinet que duu en la part baixa de l’esquena i que servia perquè la falda, que anava per dins, quedara ben subjecta als malucs.

CANEM-COSTURA (30 de 41)

Els castellets, tot i que en l’actualitat són formes decoratives que es lluïxen habitualment sobre la falda, al seu moment segons han explicat, anaven en la majoria d’ocasions per dins tal com recorda la cançoneta popular dels Serrans.

“La mujer que lleva fuera las aldullas del jubón

puedes ser curiosa, pero las trazas no lo son”.

Una manera diferent d’acostar-se a la investigació de la indumentària i a la filosofia de l’exposició “Inventant la tradició. Indumentària i identitat”, que es vorà reforçada el pròxim dimecres dia 19 amb una nova conferència titulada “Construint la identitat. La roba dels valencians”, per part dels especialistes Oreto Trascolí, Arabela León i el mateix Xavier Rausell.

CANEM-COSTURA (10 de 41)
CANEM-COSTURA (36 de 41)
CANEM-COSTURA (41 de 41)
CANEM-COSTURA (41 de 41)
CANEM-COSTURA (41 de 41)

 

Entrada anterior

Augmenta a quatre els dies de la Dansà a la Mare de Déu perquè puguen participar major nombre de grups

Siguiente entrada

Las mantillas de Santos Textil en la Semana Santa sevillana