Aquest cap de setmana Alginet s’ha vestit de gala per a la XII edició del seu concurs de Mantons de Manila. Una passarel.la viva que des de la Cooperativa Elèctrica de la localitat vol promoure aquesta peça de moda que, de vegades, es guarda en un bagul i no es llueix per falta de coneixement al voltant del seu ús per a vestir amb elegància. Enguany desfilaren 430 mantons de Manila. Un luxe per als ulls.

Alginet-Mantons-Manila-web-27-ok

Alginet-Mantons-Manila-web-23

Alginet-Mantons-Manila-web-21

Un concurs que per a moltes dones és una manera de recuperar el llegat de les seues iaies i mares. Per això, crida l’atenció que les xiques que els acompanyen amb un somriure d’orgull familiar. Algunes peces són úniques, tenen més de 200 anys d’antiguitat i el seu preu supera els 12.000 euros.

Alginet-Mantons-Manila-web-4

Alginet-Mantons-Manila-web-12

Alginet-Mantons-Manila-web-13

Alginet-Mantons-Manila-web-14

Alginet-Mantons-Manila-web-20

Álvaro Moliner és un dels membres del jurat d’esta cita d’agost que, fins ben entrada la matinada, es converteix en una passarel.la d’elegància.

El mantó és un gran mocador de seda, brodat i amb serrells, que des de fa segles forma part del vestuari femení espanyol. Els originaris vénen de la ciutat de Cantón en Xina, que és a on començaren a confeccionar-se sense flocadura i amb motius orientals (titots reials, peixos, flors de té, pagodes i jardins), després es traslladaven a Manila, d’ací el seu nom.

Alginet-Mantons-Manila-web-29

El jurat d’Alginet premia tres modalitats : mantó de Manila actual, antic i de la revetlla. En la primera i segons modalitats valora la qualitat dels mantons, que no hagen rebut premi amb anterioritat i en la tercera trien el de major qualitat de la revetlla.

Valorem quatre aspectes: les flocadures, el brodat, l’originalitat i la conservació – explica Álvaro MolinerEls serrells han de ser un treball «trenzado pie de fleco», es mira les mides i la densitat del fil. En el brodat la qualitat del teixit, la densitat del brodat i la quantitat. La originalitat està en el color i el brodat. La conservació és el conjunt, l’estat dels tres valoracions anteriors.

Alginet-Mantons-Manila-web-3

Alginet-Mantons-Manila-web-5

Les guanyadores de la dècim segona edició han sigut: Amparo Bosch Roig al Millor Mantó Actual, Elisa Galbo Vanaclocha al Millor Mantó Antic i Mª Rosa Roig Bosch com a Millor Mantó de la Revetlla.

(izq-a-dcha)-Mejor-Mantón-de-la-Verbena,-Actual-y-Antiguo-web
Estos són els guanyadors: Millor mantó de la revetlla, actual i antic.
Alginet-Mantons-Manila-web-32
Mª Rosa Roig Bosch com a Millor Mantó de la Revetlla.
Alginet-Mantons-Manila-web-30
Detall del millor mantó de la revetlla que va lluir Mª Rosa Roig Bosch, una peça amb més de 200 anys d’antiguitat.
Alginet-Mantons-Manila-web-33
Elisa Galbo Vanaclocha amb el Millor Mantó Antic
Alginet-Mantons-Manila-web-19
Detall del Premi al Millor Mantó Antic

Brodats a mà en seda, els mantons poden arribar a pesar més de quatre quilos. Tenen com a particularitat, que les dos cares són similars, és a dir, ha de semblar reversible. Com a premi les participants reben un mantó de la firma Álvaro Moliner i altre que regala la Cooperativa Elèctrica d’Alginet, empresa local que convida els veïns a participar en la festa que cada any acull més de 5.000 persones.

¿A on vas amb Mantó de Manila? A Alginet, com cada agost

El mantó de Manila entra en Espanya a través de l’almirall i conqueridor de les Illes Filipines, Miguel López de Legazpifundador de Manila (1571), que troba una xicoteta colònia de xinesos cantonesos que s’ocupaven de brodar teles amb diferents motius florals i animals per adornar les cases. Com a mocadors s’enviaven a El Perú i Mèxic perquè agradaven els espanyols residents en aquests països. La demanda va créixer i una vegada a l’any una fragata enviava mantons al «Nuevo Mundo».

El mantó de Manila entra a Espanya pel port de Cadis a principi del segle XIX. Les dones de la noblesa i l’alta burguesia són les primeres a incorporar-lo en la seua indumentària. Poc a poc es convertirà en un complement habitual en totes les classes socials i substitut d’altres mantons del segle XVII coneguts com «punto de España», fets amb malla brodada, que havíem exportat a les Corts europees. De fet, els mantons de Manila arribaran al nostre país, es flocaran amb nucs de fils grossos de seda, que donaven el gust espanyols com van fer populars sarsueles com «La Revoltosa» o «La Verbena de la Paloma» i s’enviaven a altres països.

Josep Lozano, expert en moda, comentava que a mitjans del segle XIX el mantó de Manila es converteix en peça de gala sobretot en Madrid i Andalusía, en detriment de xal i les «pañoletes» que s’utilitzaven en colors vius, per anar als bous i revetlles, a més de per a decorar les cases com passava en els seus origens filipins. Passa a acompanyar el vestit tradicional de flamenca o qualsevol altre vestit de nit, per això és molt important no confondre’l amb la «pañoleta» que acompanya el vestit de faralaes. En els anys 20 tornen a posar-se de moda i el mantó de Manila no ha deixat d’utilitzar-se. Hui són un «must» molt estimat, de fet molts dissenyadors els presenten com a complement o com a tela base de vestit com a peça única.

Alginet-Mantons-Manila-web-17
Alginet-Mantons-Manila-web-16
Alginet-Mantons-Manila-web-18
Alginet-Mantons-Manila-web-24
Alginet-Mantons-Manila-web-6
Alginet-Mantons-Manila-web-22
Alginet-Mantons-Manila-web-2
Alginet-Mantons-Manila-web-15
Alginet-Mantons-Manila-web-1

Pepita Company, secretaria de la Junta Rectora de la Cooperativa Elèctrica d’Alginet, ens comentava amb satisfacció la bona resposta que aquest concurs té no sols a Alginet sinó a tota la comarca.

Començarem amb 60 parelles, recorde que molta gent venia amb el seu mantó de Manila en una bossa de plàstic, quasi amagat, i ara participen en aquesta cita vora 450 mantons tot i que els premis són simbòlics (200, 150 i 100 euros) però la gent està encantada. L’any passat superàrem els 5.000 participants en el sopar previ a la revetlla, el carrer València s’ompli de taules de dalt avall, més de tres quilòmetres i mig de veïns, el 89% són socis de la Cooperativa, que és l’empresa subministradora de llum del poble més la nova empresa Ago de telecomunicacions. És una festa que paga la cooperativa amb molt d’orgull, el mateix que té lluir un mantó familiar, perquè forma part de la teua vida.

Per això la Cooperativa Elèctrica d’Alginet vol mantenir viva la passió pel Mantó de Manila, per ser símbol de la història, l’artesania i d’una cultura comuna a tots els territoris d’Espanya.

Alginet-Mantons-Manila-web-7
Alginet-Mantons-Manila-web-9
Alginet-Mantons-Manila-web-8
Alginet-Mantons-Manila-web-10
Alginet-Mantons-Manila-web-11
Alginet-Mantons-Manila-web-25
Alginet-Mantons-Manila-web-31
Ambiente-de-la-verbena-2016

En aquesta edició també han participat en el jurat, el director Revista de Sociedad TV Iñaki Verschraege, el fotògraf de moda Zaibi, la experta en moda vintage Ángeles Miguel, la interiorista Amelia Delhom, l’ex president de la Federació Nacional de Ciclisme Pepe Grande, el presentador i cantant Donís Salvador amb un dels amfitrions d’Alginet, expert en moda, Josep Lozano. La revetlla celebrada a la plaça de la Constitució, va ser conduïda pels presentadors Laura Grande i Ferrán Cano amb els 20 músics locals de la Xaranga Caramel, amb el seu repertori de pasdobles que formen part d’aquesta esperada festa de últim dissabte d’agost a Alginet.

 

Previous post

Homenaje al folklore popular de la Asociación Cantares Viejos de Requena

Next post

Titaguas prepara la "mojiganga" per al pròxim dia 2. Un ball que només se celebra cada set anys.