La pasarel.la de “Fiesta y boda”, acostumada als tuls i al blanc dels vestits de núvia, s’ha vist gratament sorpresa el passat cap de setmana amb els mantons, les sedes valencianes, gipons i saies d’indumentària tradicional valenciana que desfilaren de la mà de Cànem Escola d’Indumentària.

Una nova mirada per a una Fira que s’expandeix a altres costures i altres mercats de gran pes a la nostra Comunitat amb un referent en la divulgació i la formació en indumentària tradicional.

Totes les propostes que hem portat a la Fira i en particular a la pasarel.la, es tracta de vestimenta elaborada o restaurada pels nostres alumnes. La desfilada s’emmarca dins del programa educatiu i cada peça s’ha estudiat a classe: s’ha explicat els seus orígens, funcions, s’ha analitzat com està feta i com s’ha de restaurar, hem vist com es tinten els teixits o quins són els complements, dotant de sentit aquesta activitat que, a més, pretén apropar més enllà dels escenaris habituals el valor de la nostra indumentària tradicional, ens comenten des d’ Escola Cànem.

 

maquillatge
Una desfilada amb mans expertes també darrere de l’escenari. A destacar la col.laboració de Tevian en maquillatge i perruqueria.

Desfilada d’indumentària

Amb la narració de Xavier Rausell, professor de l’Escola i autor dels dos volumens del llibre de referència “Indumentària Tradicional Valenciana“, hem pogut vore com la imatge del trage de valenciana es va construint des de la llauradora de l’Horta. Així els primers models lluïren roba interior confeccionada tal com es feia en eixe moment, a casa, pensant en el dot: camises, gipons, refajos, calces i fins i tot espardenyes.

collage 1

També a la mostra, l’evolució d’aquest trage de llauradora valenciana fins a convertir-se en elaborats vestits símbol de riquesa entre les classes altes: faldes de seda que al segle XIX es substituïxen per teixits estampats d’origen anglés que, curiosament, en molts casos provenen de les teles amb les quals arribaven cobertes les primeres màquines de cosir. Destaca entre els models un espolí “València” antic amb gipó en negre i pinta alta pròpia de l’època. Interessant també l’evolució dels davantals dels més senzills als brodats en or de finals del segle XIX. Vegem també les primeres mànegues de fanal, evolució de la forma de les mànegues tradicional de les camises.

collage 1

Pel que respecta a la indumentària masculina, destacar els saragüells que tant s’identifica amb el llaurador valencià i de la resta de la mediterrània, però que segons ens comenta Rausell s’ha pogut observar fins i tot en els mariscadors gallecs de l’època. També dos trages dels coneguts com de torrentí, per ser aquesta l’última localitat on es va deixar d’utilitzar. Els més habituals eren en colors foscos, però a la ciutat de València i sobretot els grups de danses els lluïen de colors clars i lluminosos per destacar entre els estampats de les faldes de les dones. El torrentí blau te la particularitat de dur pantaló llarg, una reproducció dels quadres de Sorolla que es troben al museu del pintor a Madrid i que els alumnes d’Escola Cànem han pogut visitar enguany.

collage 4

A la desfilada hi hagué lloc també per al vestit tradicional d’altres poblacions, falda morada llisa i còfia de seda amb llaçada al cap per a la dona morellana, colors obscurs sobre els quals destaca el mocador blanc sobre el pit. Amb falda llisa groga, el vestit representatiu de les festes fundacionals de Castelló que va substituir als anys quaranta del segle XX un altre més luxós, pot ser a causa de les necessitats de la postguerra. Amb cap cobert amb mantellina negra, el vestit propi dels pobles de la Serrania que han sabut conservar una indumentària decimonònica que adornen amb grans mantons de Manila des de 1870. Per últim, i amb pentinat de tres monyos, Rosana llueix a la manera tradicional de Torrent, en este cas un “Alcázar” de seda amb un gipó negre amb mànegues de fanal.

collage 4

Amb mantó de Manila color crema i falda on destaca el volant amb la randa, Eva vesteix a la manera de la Font de la Figuera. Curiosa és la evolució del davantal en esta zona on es broden roses, a conjunt amb el mantó. De la zona de Biar és la falda “blau Isabel II” amb volants color cru. Mocador de pit i davantal brodat amb or. Alba vesteix com es fa a la zona de l’Alcoià, amb un tocat senzill i pinta alta, mocador estampat i falda de llana amb dibuix ratllat; pentinada amb una trena podem observar el vestit típic de xixonera, un trage senzill amb falda de cotó que portaven les dones a Alacant abans d’imposar-se el vestit de núvia alacantina. Sara llueix altre vestit típic d’Alacant, de marcat estil imperi destaca el teixit de “madrás” com el nom de la ciutat de l’Índia en cotó blanc amb flors. Per últim, Alex amb els saragüells llarg típic de la zona d’Alacant, faixa i sense jupetí.

collage 4

Un stand amb la filosofia d’Escola Cànem

L’altre punt d’atenció va estar al magnífic stand on es va traslladar l’esperit divertit, divulgatiu i constructiu de Cànem a la Fira de Mostres. Més de 400 metres quadrats d’activitats que es van convertir en un dels centres més destacats.

canem- indumentat

Maniquins i espais expositius per a passejar amb tranquil.litat i disfrutar de les propostes dels alumnes de Cànem i de la destacada oferta dels cursos monogràfics, però també una mostra viva d’allò que es viu cada dia a l’Escola amb les activitats a les taules de treball.

canem-indumentat
canem-indumentat
canem-indumentat
canem-indumentat

Qualsevol racó es convertia en un lloc on cadascú podia mostrar lliurement els seus coneixements i compartir-los amb la resta d’alumnes i visitants. Com el cas del taller improvisat de com dur un mocador o un turbant al cap fet per l’alumna d’Escola Cànem  Nadia Zein.

Taules on hem pogut gaudir de treballs de moulage, de costura per a xiquets, de patronatge i confecció de moda, envarat o patronatge d’indumentària tradicional o el de restauració tèxtil, un dels tallers amb més èxit.

canem- indumentat
canem- indumentat
canem- indumentat
canem- indumentat

Entre els milers de persones que han passat este cap de setmana per l’stand d’Escola Cànem, destaca la visita de la vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, a la qual els alumnes de Cànem estan dissenyant els seus vestits de Fallera Major enguany de la comissió Ángel del Alcazar – José Maestre, entre els quals destaca una reproducció del que va dur Pepita Samper l’any 1929.

canem oltra

La passarel.la es va omplir d’Escola Cànem en més ocasions, ja que també hi hagué una altra desfilada amb diverses mostres de les assignatures de l’Escola: moulange, disseny de moda, tocats i borses o en l’emotiu moment que l’alumna Virginia Noguera Sánchez va rebre el premi “Talent” a la indumentària, reconeixement que li va entregar José María Candela conservador del Museu Valencià d’Etnologia.

Fins i tot els alumnes de balls populars oferiren una mostra de com Escola Cànem és una manera molt viva d’entendre la cultura i el folklore valencià.

canem-indumentat

Fotografías: Totem audiovisuales i Escola Cànem.

 

Entrada anterior

Fiesta y Boda: La feria de los que hacen planes felices

Siguiente entrada

Judit Pesudo i Ana Giménez proclamades Reines Falleres de Borriana 2018