La presentació el passat 13 de desembre del segon volum d´“Indumentaria Tradicional Valenciana. La construcció del vestit tradicional valencià” ha suposat la consagració del seu autor l’especialista en indumentària, Xavier Rausell. Un treball molt esperat que va omplir el Museu d’Etnologia de València de gom a gom.

Trobem a Xavier Rausell al seu estudi d’Alginet ocupat amb la restauració d’un preciós vestit de seda de mànega ampla.

Moltes d’estes peces són donacions de particulars. Només vore-les pots endevinar part de la seua història vital: on han estat, si han patit exposició a la llum o la humitat, si s’han fet servir per a completar altres peces o quin ús han tingut. 

indumentat-Rausell

Per a Xavier Rausell la indumentària és el fil conductor d’un treball etnològic i antropològic que ha sacsejat algunes teories molt arrelades als últims anys. Tot i que, en qualsevol cas, demostra l’interés general, tant en partidaris com en detractors, per esta especialitat històrica durant anys considerada menor.

Un treball, segons ens reconeix, més personal. Al primer l’autor analitzava la roba tradicional des del seu vessant material i tècnic. Ens donava la clau necessària per arribar a este segon llibre amb les garanties necessàries. En aquell establia bases científiques, een aquest s’atreveix a arribar a conclusions, però sobretot és tracta d’un treball obert i ple de preguntes.

indumentat-Rausell-1

Les mirades al segle XVIII

Jo m’he fet preguntes des que vaig començar en este món. Me n’anava a buscar peces del segle XVIII per a ballar i m’adonava que les peces amb les quals ens vestíem no corresponíen en molt casos amb eixa època. Eixe va ser el meu primer i principal descobriment: alguns estudis de la història de la vestimenta de valencià estaven plens d’incongruències. 

Rausell considera indumentària tradicional aquella que s’hereta i que a través de les generacions ens ha arribat fins als nostres dies. Adaptada a les varietats geogràfiques de cada zona, i convertida en alguns casos en l’estereotip romàntic que coneguem com vestit de fallera. Es a dir, la roba que amb un bon seguit de transformacions s’ha adaptat a nous usos per a seguir usant-se. Per contra la indumentària a l’antiga és la que es va recuperar a finals del huitanta i principi dels noranta, basada en el segle XVIII, com a reacció a la roba fallera uniformada del franquisme. Tot i que per a Rausell, aquest estil més històric correspon a una moda internacional que no ens defineix com a valencians i, en molt casos, recupera peces i ornamentacions que no corresponen amb eixe segle.

Cinc parts per un tot

Cinc capitols en més de 600 pàgines maquetades i il.lustrades amb cura. Reculls de textos històrics de com ens han vist els visitants estrangers a les nostres terres desde 1772 fins a 1976. Un treball amb més de 3000 protocols analitzats des de l’arxiu de Morella fins la catedral d’Oriola i que conclueix amb:

Al segle XVIII no hi ha cap indumentària característica dels valencians, per tot arreu es vestia igual: guardapeus verd o blau, devantal de llenç, gipó. mocador i espardenyes, tot en la materia primera que tenien a l’abast. Com a curiositat un visitant a Jerusalem diu que la ciutat estava plena de valencians, perque igual que ací, a Jerusalem i altres zones mediterrànies tots els homes vestien saragüells.

El llibre també estudia el pentinat de valenciana. L’autor afirma que al segle XVIII es portava un monyo només però molt més alt del que ara duguem a la festa, el qual és més típic del segle XIX junt als rodets.

Indumentat
Pentinats d’estil imperi al segle XVIII. Trets del llibre “Indumentària Tradicional Valenciana”.

És també un manual sobre joieria, analitzant fins a 18 fàbriques al llarg de la Comunitat. El pobles més importants en joieria, són també els més rics en sederia. Pintes, relicaris, medalles, botons i fins i tot amulets amb una llarga tradició a les nostres terres. I un catàleg de vestimenta tradicional a les diferents comarques.

peineta-valenciana-Indumentat
Pinta d’etapa romàntica. Treta del llibre “Indumentària tradicional

Pel que respecta al futur, l’autor reivindica el vestit tradicional. Aposta per un gest de valentia de Junta Central Fallera en el seu suport al vestit icònic per a la Fallera Major de València, per tractar-se del model simbòlic de la festa reconegut més enllà de les nostres fronteres com a autòcton.

En la vessant més personal, mentre continua al capdavant del Grup de Danses Les Folies de Carcaixent, el seu cap ja dibuixa nous reptes com ara una recopilació de vestits tradicionals de la festa i la litúrgia o l’anunciada exposició per a l’any 2017 del fons d’indumentària del Museu d’Etnologia de València. Treballs amb els quals, com sempre, no deixarà indiferent ningú.

Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-12
Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-10
Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-10
Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-8
Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-7
Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-6
Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-5
Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-4
Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-3
Indumentaria-valenciana-Rausell-Indumentat-3
Entrada anterior

Moliner, la responsabilidad de la tercera generación

Siguiente entrada

Mamá: "guárdame tu traje de valenciana para cuando sea mayor"