La major retrospectiva mai feta d’Okuda Sanmartín – al Centre del Carme fins al dia 27 de maig –  i la indumentària tradicional valenciana així com altres tècniques de creació i patronatge, es fusionen en esta proposta exclusiva de la revista Indumentat amb la mirada inspiradora d’Escola Cànem. Bogeria de color i composició.

Del graffiti i l’art urbà al reconeixement als principals museus; de la falla municipal 2018 junt amb els artistes Latorre i Sanz, l’expressió d’art més gran a l’aire lliure fins a l’exitosa exposició al Centre del Carme de València on, per canvi, el repte ha sigut cohesionar el colorisme surrealista amb l’arquitectura de l’edifici amb empremtes gòtiques, renaixentistes i neoclàssiques fruits de la seua construcció durant segles. Fusió, transversalitat, revisió i perquè no?, transgressió. L’art per l’art. Per damunt d’etiquetes.

okuda canem Indumentat Totem-1951

okuda canem Indumentat Totem-1951

okuda canem Indumentat Totem-2153

La indumentària valenciana, enfront d’altres manifestacions de robatge, és un art viu i en constant replantejament. La indumentària és cultura i com a tal, tot i tindre els seus fonaments i referències en el passat, es redefineix contínuament amb nous descobriments, investigacions i reivindicacions. Enfront de les naturaleses mortes, eixe afany de saber més i, sobretot, el seu ús continu i universalitzador per part del món faller i del folklore fa que la indumentària siga un art transversal i en constant revisió. Com les propostes d’Okuda.

La indumentària tradicional valenciana és fruit d’un bon grapat de corrents d’investigació, no sempre navegant amb el mateix vent, però sempre enriquidores, inspiradores i apassionades.

okuda canem Indumentat Totem-1946

La policromia d’Okuda, la seua inconformitat, junt amb els models de l’Escola Cànem que ens acompanyen en el reportatge, ens han permet plantejar-nos aquest joc de contrastos  amb el que pretenem reivindicar la força de l’art i l’orgull de la recerca històrica.

Escola Cànem és un dels màxims exponents d’altra forma d’entendre la investigació, sense bases preconcebudes i amb contínua revisió dels axiomes vigents. Una visió alliberadora tant en indumentària tradicional com en altres tipus de confecció com ara el moulange, la tècnica de realitzar models directament sobre el maniquí sense patrons. La tècnica més lliure; l’art de carrer a la confecció. Per alguns una pràctica en desús, per a d’altres un motor per a jugar a noves formes de patronar.

okuda canem Indumentat Totem-1949

Jocs de colors, de contrastos, de tècniques, obertes a la imaginació i a les interpretacions personals juntament amb el “The multicolored equilibrium between animals and Humans” d’Okuda que han visitat ja més de cent mil valencians al Centre del Carme. Fusions increïbles i per tan possibles.

okuda canem Indumentat Totem-1894
D’esq. a dreta: Alba Solaz, Lola Repiso, Ester Arroyo y Virginia Noguera.

Alba Solaz: Presenta model habitual en les comarques castelloneres. Falda de flors esquitxades de fons llis en aquest cas de color lilàs. Gipó de mànega llarga negre, mocador amb serrell negre de domàs i davantal blanc curt. Segona meitat o acaballes del segle XIX.

Lola Repiso: model tradicional a la localitat alacantina de Biar. Falda o farfalar de seda blava i volant de color de rosa. Gipó de vellut llavorat de mànega llarga, mocador de batista brodat en or i davantal de seda negra. Va pentinada amb el clàssic pentinat de bandes i caragols.

Ester Arroyo: Vesteix amb model popular de la segona meitat del segle XIX conservat en moltes viles i ciutats valencianes especialment de les comarques centrals. Porta pentinat antic alt i pinta, arracades de tres i joia al pit. Cosset i falda llisa de seda granat.

Virginia Noguera: Va vestida amb basquinya negra, gipó també negre i mocador i davantal de batista brodada amb fil blanc. El seu model ens retrau al segle XVIII.

okuda canem Indumentat Totem-1900
D’esp a dreta: Elena Sales i Rosana Sacie.

Elena Sales: Vesteix a la manera tradicional valenciana de les acaballes del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Porta pentinat de caragols, adreç amb arracades de barquillos, agulles de pedres verdes i placa. La falda presenta disseny de seda mecànica amb el dibuix Vallivana.

Rosanna Sacie: Vesteix a la manera tradicional dels pobles de l’Horta de València al segle XX i en especial al model conservat en la vila de Torrent. Porta Cosset de mànega de farola i falda de seda amb disseny Alcázar. Pentinat natural sense estar banyat ni excessivament tibant. L’adreç es compon de les conegudes arracades de raïms i agulles i resta de l’adreç amb perles d’aljófar i barroques.

okuda canem Indumentat Totem-1949
De esq a dreta: Kike García i M.José Villora.

Kike García: Presenta el model habitual i tradicional conegut com a vestit de torrentí per ser en aquesta localitat de l’Horta on es va conservar durant major temps aquest model d’indumentària masculina. Seda blava, jupetí de color blanc estampat amb flors policromes, faixa, mocador al cap i rodina.

Maria José Villora: Presenta un model a l’antiga o de reproducció històrica d’estil romàntic. Pentinat de bandes i trenes caigudes, gipó de mànega llarga escotat i falda de domàs blau. Mocador i davantal de batista brodat amb fil daurat i lluentons.

okuda canem Indumentat Totem-2129
Disseny de Kike García. Modelo: Beatriz Guillen
okuda canem Indumentat Totem-2129
Disseny de Teresa Signes. Modelos: Ester Lara i Beatriz Guillen.
okuda canem Indumentat Totem-2149
Disseny Emi Alcaide. Modelos: Marta Ródenas i Teresa Signes.

La primera proposta és tracta d’un cos entallat asimètric i falda amb volum; destaquen les distintes textures de teixits jugant amb les asimetries i volums. Creat en tres dimensions per la tècnica de moulange.

Els models de Teresa Signes són un vestit de plegaments diagonals i esquena a l’aire envoltant el cos realitzat tot en una peça només. L’altre model és una falda pantaló i cos amb volants verticals que s’uneixen a l’esquena en una única peça, creat en tres dimensions.

Per últim els dissenys d’Emi Alcaide són: dos cossos drapejats, el primer amb falda amb diverses capes de tul i arpillera, el teixit s’ha manipulat amb la tècnica bastidor d’Encarna Jiménez. El segon amb un híbrid de falda i pantaló totalment asimètric però perfectament ensamblats. Un model que combina tècniques de moulange amb patronatge en dos dimensions.

okuda canem Indumentat Totem-2153
Disseny Ester Arroyo.

Exercici creatiu en tres dimensions realitzat completament en paper, inclosos els detalls florals. Primer a escala reduïda i posteriorment a escala real.

okuda canem Indumentat Totem-2153
Disseny Lara Ruiz. Modelo: Beatriz Guillen.

Cosset on destaca l’estructura d’una peça amb tècniques de construcció de barrets i moulange, duu un miriñaque i falda a diferents textures: encaixos, randes i tuls, aconseguint un acoblament perfecte al cos.


  • Museu del Carme ( C/ Museo, 2 – 46003 Valencia)
  • Horari: de dimarts a diumenge de 11:00 a 21:00 hores.
  • Entrada gratuïta
  •  www.consorcimuseus.gva.es

Agraïments:

. Museu de Carme.

. Escola Cànem. Professors d’indumentària: María José Cañada i Xavier Rausell. Professora de Moulange: Encarna Jiménez. A Àngel Martínez, Salud Domingo i a tots els alumnes participants.

. Platería Moon/ L’Alcorç artesans orfebres.

Fotografies: Sara Ibáñez  de Totem Audiovisuales para Indumentat.

 

Entrada anterior

Ocho propuestas de Margarita Vercher para la Passarel.la Algemesí

Siguiente entrada

El Gremio de Artistas Falleros concede cuatro recompensas especiales y otras cuatro para los artistas que cumplen 25 años en el oficio