“Les falles i la dona” ha sigut el necessari títol de la dotzena edició de les Converses de Falles a la Nau que organitza l’Associació d’Estudis Fallers al Centre Cultural la Nau de la Universitat de València. Necessari perquè el tema de gènere és per a molt una de les assignatures pendents de tractament dins de l’estructura social de les Falles i, per què no dir-ho, necessari per a veure unes taules de debat pot ser inèdites des del 2005 composades només per dones de diversos àmbits i opinions.

La vetlada de dimarts va estar dedicada a la responsabilitat organitzativa de les dones. Com a ponents, Marisa Falcó, artista fallera; Verònica Gisbert, de la Universitat de València; Montse Catalá, vicepresidenta de Comunicació, Promoció i Esports de Junta Central Fallera i Elena Muñoz, fallera de la comissió Mosén Sorell – Corona. Un debat que va estar dirigit per la periodista de la Cadena Ser Gandia, Puri Naya.

converses-adef-indumentat (23 de 40)

Marisa Falcó va destacar l’avançament en el terreny de la responsabilitat organitzativa de les dones al món faller i, assenyalà que concretament en l’àrea dels artistes fallers, la dona sempre ha estat present en tractar-se d’estructures molt familiars, ja siga com a esposa, mare o germana de l’artista:

converses-adef-indumentat (7 de 40)
Marisa Falcó, artista fallera.

Des de sempre les dones han estat dins dels tallers desenvolupant algunes de les feines més importants des de la comptabilitat i l’administració de l’empresa, la compra i venda de materials o els treballs artístics que requereixen més atenció i detall. En el meu cas, mai m’he sentit discriminada en la meua trajectòria com a artista fallera 

Més crítica amb la situació actual de la dona als càrrecs de direcció i organització es va mostrar Verònica Gisbert, en l’actualitat desenvolupant una tesi doctoral al voltant dels conflictes sociofestius per raó de gènere. Va proposar una “auditoria de la dona en les Falles” des de la perspectiva de la seua participació en organismes gestors com ara les principals falles, Junta Central Fallera, l’agrupació de falles o les seccions d’Especial i Primera, arribant a la conclusió que la representació de la dona és residual o inexistent en la majoria de casos (amb l’excepció dels càrrecs directius de Junta Central Fallera que són paritaris).

converses-adef-indumentat (7 de 40)
Verònica Gisbert, Universitat de València.

Les festes són construccions socials i com tals no són arbitràries estan construïdes pels subjectes dominants de la societat. Homes i dones tenen rols molt tradicionals en les festes de les Falles, hi ha coses que estan canviant però queda molt per fer.

La representant de JCF i periodista, Montse Català va reconeixer la necessitat d’avançar més i més ràpid però que els canvis han de tindre el suport per l’assemblea fallera i el seu reglament (precisament hores més tard l’assemblea de Presidents votava majoritàriament no organitzar un Congrés Faller per actualitzar el Reglament).

converses-adef-indumentat (18 de 40)
Montse Catalá.

El ben cert és que el 2007 hi havia 18 presidentes dones, és a dir el 4,6 % del total, i deu anys més tard, el 2017 són 49 dones presidentes,  a penes un 12%, en una dècada tan canviant per a altres assumptes encara estem lluny d’apropar-nos al desitjat 50%.

L’última en donar el seu parer, va ser Elena Muñoz que va abogar per una discriminació positiva i per incloure la paritat en els òrgans de gestió de les comissions.

converses-adef-indumentat (18 de 40)
Elena Muñoz.

Cal prestar atenció també al llenguatge, al món faller és molt condescendent amb la dona, en molts casos de manera inconscient, per això és important la sensibilització. Per posar un exemple el llenguatge del reglament faller, que és de 2001 és molt masclista.

El debat va ser molt participatiu per part del públic assistent, es va assenyalar que no es pot saber com és el funcionament d’una falla només pel seu organigrama de càrrecs, sinó vivint el dia a dia al casal i que en eixe àmbit és on s’està fent “la revolució silenciosa“. En eixe sentit, es va afegir que la conciliació i la igualtat és més una qüestió de persones que d’estructures com les Falles.

També es van proposar plans d’igualtat i incentius a les Falles que potencien la igualtat de gènere i treballar amb els menuts, el futur de la festa, d’una manera més creativa i eficient.

converses-adef-indumentat (28 de 40)
converses-adef-indumentat (35 de 40)
converses-adef-indumentat (35 de 40)
converses-adef-indumentat (35 de 40)

La imatge representativa: ¿cal canviar el paper de la Fallera Major?

En la segona jornada de Les Falles, a la Nau les convidades a la taula de debat tenien l’experiència del càrrec festiu. Olga Calvo, historiadora i fallera de Xàtiva; Blanca Femenia, Fallera Major de Gandia 2003; Alicia Crevillén, Bellesa del Foc 1992 i Marta Querol, escriptora i Fallera Major de València 1998. La periodista Àngels Hernández ha conduït la xarrada davant un públic, curiosament, masculí.

DSC_0897-Palleter-Dones-Estudis-Fallers-Indumentat

El paper de la Fallera Major necessita un canvi. És la primera de les conclusions d’aquesta Conversa de Les Falles, iniciativa de l’Associació d’Estudis Fallers. Les Falleres Majors i les seues Corts d’Honor, tenen por a l’opinió pública. Cauen en l’autocensura per la sobreexposició del seu paper als mitjans de comunicació i, ara encara més, amb la influència de les xarxes socials.

Segons Marta Querol “totes les persones preguntem quan anem a un acte pel protocol, perquè volem anar correctament, però quan jo vaig ser Fallera Major no existia aquesta presió mediàtica”. Alicia Crevillen recorda que un periodista li va recomanar que “no pots respondre a tot el que es diu, has d’aprendre a deixar-lo passar. Però jo veig a moltes xiques en Alacant amb angoixa i patiment, i això no és de rebut“. De fet, l’alacantina considera que l’elecció per sorteig de les belleses i dames és millor que amb un jurat, com es va canviar posteriorment, a les Fogueres d’Alacant. “És un retrocés sotmetre, especialment a les xiquetes, a un sistema de competició” – va afegir.

DSC_0899-Palleter-Dones-Estudis-Fallers-Indumentat

També es tractaren la conciliació de la dona en la festa. Marta Querol va reconéixer el treball de les dones que treballen de manera voluntària a Junta Central Fallera, quan acaba la seua jornada laboral i deixen el seu temps familiar per a ajudar a la festa. L’artista fallera Marisa Falcó es lamentava de l’absència d’un relleu generacional “amb dones que encara no tenen càrregues familiars, però passen d’anar a la Falla”. D’altra banda, quan al tema de les característiques físiques de les candidates a Fallera Major, va assenyalar que “estic desitjant a una fallera grosseta o coixeta, però aquestes candidates es queden pel camí en les preseleccions”. La vicepresidenta de JCF, Montse Català va reconèixer que algunes xiquetes de la Cort d’Honor porten ulleres, i confia que no les deixen a casa i acudisquen als actes fallers amb la normalitat de portar-les.

DSC_0902-Palleter-Dones-Estudis-Fallers-Indumentat

Pere Fuset, President de Junta Central Fallera, va mostrar l’interés que el seu equip té per “resignificar un càrrec, el de Fallera Major que no cal que siga com era, que puga parlar més, que siga ambaixadora, que intervinga en més actes. Però a més el seu repte està en la Cort d’Honor que per protocol no pot saludar des d’una carrossa amb naturalitat“.

Entre les preguntes del públic assistent a la Conversa de Falles en la Universitat de València es demanaren: un vocabulari més igualitari, una escola de valors per a les xiquetes de la Cort Infantil per a evitar que queden estigmatitzades per una competició, la idea d’una fallera major transsexual, com també la presència dels Presidents Infantils en una Cort d’Honor mixta.

Entrada anterior

Indumentaria Valenciana Lledó prepara el traje oficial de la Fallera Mayor de Sagunto y su Corte de Honor

Siguiente entrada

Les exaltacions de Rocío i Daniela ja tenen data: 25 i 27 de gener al Palau de la Música