La festa del 15 d’agost de Bétera té dos elements que la doten de singularitat i bellesa. Per una banda la indumentària dels seus festers encapçalats per dos obreres fadrines i vint majorals que omplin de confeti l’ofrena o Roda de les Alfàbegues.

Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-5

D’altra, tres plantes amb molt de simbolisme en aquesta ofrena a Mare de Déu de l’Asumpció: les alfàbegues, els forments i les perpetues. Al llarg de l’any la llavor de l’alfàbega inicia la festa des de zero. Hi ha un paral.lelisme amb les Falles, quan els artistes fan nous esbossos per a la nova falla i els indumentaristes comencen a prendre mides, dissenyen i broden noves peces.

Bétera-Alfàbegues-web-15

Bétera-Alfàbegues-2-webLes Palmeres: tres generacions de costura.

El taller de costura de les dos germanes de Bétera, Amparo i Maru Martínez Martínez conegudes com «Les Palmeres» per la planta que ocupa el pati familiar, es troba en la cambra al costat de les eines del camp. Allí dalt, a la fresca, ja cosia la seua iaia Maria Barrachina. Tàndem perfecte que des de 1988 s’encarrega dels dos vestits de les obreres i els mocadors de pit dels majorals, tot i que molts passen de pares a fills.

collage-tres-generacions-web
Maria va aprendre l’ofici per a fer-li el vestit d’obrera a la seua germana Josefina (dalt a la dreta) el 1895. Després la mare, Maria Martínez Barrachina (a l’esquerra) va continuar i va ensenyar les dos filles: Amparo a brodar i Maru a cosir (imatge inferior dreta)
collage-obreres--web
Recorden amb nostàlgia el seu primer any, 1988, el de les obreres fadrines Victoria Cremades amb Dora Izquierdo. Després altres vestits especials com de Eva María Granell (1994) o Begoña Martínez (1989).

El para-sol de la volteta i el peuet

El calendari de treball coincideix amb el curs escolar amb el nomenament de les noves obreres. Es trien les sedes, es preparen els esbossos dels para-sols, davantal i mocador de pit.

En setembre comencem els vestits perquè entre setmana ajudem en l’escola infantil i dediquem els caps de setmana a treballar per la festa – ens conten Amparo i Maru – Antigament hi havia molta competència entre les dos obreres tot i que anaven vestides iguals. Ara ja no. De fet enguany cadascuna ha anat a una sedera. Una tela és de Vives i Marí mentre que l’altra és de Català. Nosaltres fem el patró del vestit de valenciana que ens va ensenyar la mare, conegut com del segle XIX, tot i que no és com el de València perquè canvien les cintes. També són diferents les pintes que ací són més grans i mantenen el barroquisme en el cisellat.

Bétera-Alfàbegues-web-13
Bétera-Alfàbegues-web-28
Bétera-Alfàbegues-web-11
Bétera-Alfàbegues-web-12
Bétera-Alfàbegues-web-23
Bétera-Alfàbegues-web-26
Bétera-Alfàbegues-web-14
Bétera-Alfàbegues-web-24
Bétera-Alfàbegues-web-8

Amparo Martínez prepara els para-sols mentre la seua germana Maru cus els dos vestits de les obreres fadrines. De la tela s’extrau el motiu que es broda en seda.

Ma mare comprava les «sombrilles» en una tenda del barri del Carme de València – ens explica Amparo – Però va tancar i des de fa anys ens envíen l’estructura des de Madrid. Les «sombrilles» porten fil d’or en tres tonalitats, perles valencianes de grà d’arròs perque si foren de plàstic al planxar es desfarien, lluentons de metal banyades en or. En acabar la festa s’han de guardar en un saquet de tela de cotó perquè es com es manté millor la seda. Abans també feiem la cistella que porten amb pepites de meló, però això ha canviat de material.

Bétera-Alfàbegues-web-21
Bétera-Alfàbegues-web-27
Bétera-Alfàbegues-web-25
Bétera-Alfàbegues-web-10
Bétera-Alfàbegues-web-16
Bétera-Alfàbegues-web-22
Bétera-Alfàbegues-web-9

A casa de les Palmeres els àlbums de fotografies son testimoni documental de la festa de Bétera.

collage-Palmeras-web

«Respon la vostra aportació artesana 

una gràcia i un art de filigrana

Jo diria que, amb treballs genials,

abilleu unes obreres especials» 

Són els versos del sonet regal del poeta de Bétera, Francesc Peris i Valls que descriu el treball de les germanes Palmeres durant dècades. Amparo Martínez ha viscut la festa des de dins com la tia de la seua iaia que també va ser obrera fadrina.

collage-Amparo-com-a-Obrera-web
El 1969, Amparo va tindre al seu costat el seu germà Camilo com a majoral del para-sol. Amb ella, l’altra obrera va ser Amparo Sancho, actual Presidenta de les Ames de Casa de Bétera, es va presentar voluntària per acompanyar-la.

Les Alfàbegues tradició i cultura

Mentre elles avancen els vestits, Ramon Asensi planta la llavor de les alfàbegues els últims dies de març.  Com les Palmeres, ell també és professor. De vesprada dona classe de dolçaina a l’escola municipal. La seua ocupació dins la festa és la visita matinal a l’Hort de les Alfàbegues per a vore com créixen les plantes, lleva les fulles, control.la el reg, vigila que no entren cucs i les mesura amb il.lusió. Cada any prepara 73 peces que es regalen pel poble, excepte les 16 de les obreres. Set desfilen davant de cada obrera i la gegant tanca cadascún dels dos seguicis.

collage-2-ramón-web

La meua vinculació amb la festa ve perquè la meua besàvia, la iaia i ma mare van ser obreres. Tinc a casa una peça de la seda del vestit de la meua iaia emmarcada que és del 1921. Antígament, cada obrera es plantava a casa les seues alfàbegues, jo preparava les meues i un dia l’alcalde em va dir si volia vindre ací. 

Bétera-Alfàbegues-recorte-telaf
Ramón Asensi guarda esta seda de la seua iaia com a tresor del seu llegat familiar.

RamónAsensi ha investigat durant 20 anys el origens de la festa. Un treball de camp que l’ha dir fins l’arxiu vaticà. Ha publicat el llibre «Les Alfàbegues de Bétera tradició i cultura» (2015) amb el primer document de la que parla de la Roda de les Alfàbegues és de 1771, que es troba en l’Arxiu Històric Nacional. Tot i que es mencionen altres fonts que situen la festa abans del 1610.

Les dos obreres simbolitzen la puresa. És una ofrena a la Mare de Déu d’Agost, per a demandar fertilitat per al camp i el ramat, que ja feia Jaume I en les catedrals consagrades com València i Mallorca. També sabem que es feien aquestes ofrenes des de 1400 a Bétera i Llíria. En Àsia les alfàbegues eren plantes sagrades, els musulmans les utilitzaven com a desodorant i el cristianisme, després de l’expulsió dels moriscos el 1609, quan quedaren 150 habitants a Bétera, continuà la tradició.

La festa ha evolucionat, té darrere com el testimoni oral de la Confraria de la Mare de Déu d’agost de Bétera. Ells portaven la planta anual al llit de la verge morta per adornar l’esglesia. Es triava per a perfumar i pel seu significat «Ocimum Basilicum» que vol dir «Reina» i la Mare de Déu és la reina del cel.

Enguany les Alfàbegues han crescut 250 centímetres. El rècord de les alfàbegues Ramón són els 286 d’altura. El secret, diuen amb un somriure els majorals del tonell, és «l’ungüent de canonet“.

Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-1

Bétera per la Festa d’Interés Turístic Nacional

Bétera ha viscut aquest cap de setmana la seua major amb intensitat. Andrea Ricart i Sandra Bravo són les obreres fadrines. Paco Guerrero i Salvador Ramón els seus majorals sombrillers respectivament.

Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-3

En desfilar les obreres van acompanyades del majoral. I el poble al seu pas en la Roda les demana «la volteta, la volteta«. El majoral ajuda a girar i en acabar amb una reverència mostren un peuet.

Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-17

Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-8

Les penyes d’amics d’Andrea Ricart i Sandra Bravo han estrenat camisa de flors per acompanyar-les en sel seguici i portar les Alfàbegues davall una pluja de 12.000 quilos de confeti.

Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-9
Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-11
Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-14
Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-20
Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-16
Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-16
Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-21-gif
Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-15
Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-21-gif

A la porta de l’església guarden sempre les obreres casades, vestides de clavariessa en negre. Amb elles, les germanes Palmeres, ajuden les fadrines amb les mantilles blanques. Com a curiositat, les obreres casades porten les seues arracades de valenciana.

Fotografia: Ajuntament de Bétera
Fotografia: Ajuntament de Bétera

Mentre Bétera prepara la Festa dels Majorals 2017, el poble manté un intens programa fins al pròxim 22 d’agost. A l’Ajuntament de Bétera la regidoria de Turisme de Bétera també treballa pel seu desig i projecte vinent: que la Roda de les Alfàbegues siga reconeguda com a Festa d’Interés Turístic Nacional, un reconeixement que ampliaria l’actual Declaració d’Interés Turístic Autonòmic del 2007.

Alfàbegues-Bétera-2016-Indumentat-4

Totes les dades es troben a l’aplicació mòbil «Bétera en Línia» de la regidoria de Noves Tecnologies i Participació Ciutadana que es pot descarregar gratüitament per a conéixer ela Roda de Bétera.

Previous post

Naix Cànem, Escola d'Indumentària Tradicional

Next post

XVII Festival Internacional de Música y Danza Tradicional