La Dansà de la Moma és la més simbòlica i coneguda de la Cavalcada del Convit, un dels actes més destacats de la festivitat del Corpus a València que un any més tornà a representar-se fa a penes unes setmanes.

La figura de la Virtut, una blanca dama coronada amb flors abillada a la valenciana, atrau l’atenció dels espectadors mentre combat amb els Momos, els set Pecats Capitals, els quals amb bastons intenten doblegar-la, segons les interpretacions oficials.

És tan important la seua plasticitat i valor simbòlic que en algunes localitats valencianes han adoptat esta Dansà entre les que componen la seua Processó del Corpus. És el cas de Riba – roja del Túria que enguany, com ho ha fet en altres ocasions, ha viscut de primera mà la seua pròpia dansà.

Unes danses recuperades que començaren fa almenys quatre segles i que, són tradicionals també a Sueca, Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Almàssera,  Silla, Benetússer i, ocasionalment a Riba – roja, entre d’altres poblacions.

Sens dubte una de les millors maneres de reivindicar les nostres tradicions, més enllà del cap i casal on adquireixen la seua pròpia identitat.

La Moma riba – rogera ha estat representada enguany per José Ramón Moreno, ballarí i especialista en teologia,  al qual hem tingut ocasió d’entrevistar:

Ha sigut una experiència única i molt positiva; molt diferent a totes les que he viscut des del món del ball valencià, ja que posar-se en la pell i la indumentària d’una dona et fa viure la dansà des d’un punt de vista únic.

moma- Ribarroja- Viana-Manteletas-indumentat (7 de 7)

José Ramón s’ha fet per a l’ocasió un trage en seda salvatge, que lluïa per damunt d’una camisa llarga. sinagües, refajo i sobresinagües per a què li donarà el vol natural i tradicional, tot un repte per a un ballarí masculí fet des del respecte a la tradició.

Mocador i davantal d’Artesanía Viana per a la Moma

Però destacava per la seua curada elaboració el mocador i davantal de la Moma, confeccionats per Artesanía Viana. Unes peces combinades brodades a punt de cadeneta sobre una batista fina en fil de seda color marfil. Els lluentons eren de metall amb un bany en or  i cosits de manera que destaquen cada detall i cada línia del bordat amb subtilesa.

El dibuix conforma xicotetes fulles reunides en ramats, així com pardalets, magranes i una cistella, figures altament simbòliques i característiques de l’època. Les peces estan rematades en ondes de feston.

collage Moma

Un treball artesanal i un nou repte per a la tradicional firma del Marítim de la qual se senten especialment orgullosos.

Un ball ple de simbologia

Tradicionalment la dansa de la Moma representa la Virtut enfront dels pecats capitals dels Momos, tot i que el nostre dansant i estudiós de teologia, José Ramón Moreno, proposa noves interpretacions més properes a la tradició mariana que a la del Corpus.

Si les virtuts teologals són tres: Fe, Esperança i Caritat, no entenem per què en este ball queden reduïdes a una. Això ens fa pensar que esta dansà representa una simbologia més profunda: la lluita entre el bé i el mal, l’Església contra el pecat, de la qual parla l’Apocalipsi de Sant Joan. Eixa figura blanca seria la Mare de Déu, “sense pecat”, la Immaculada o la representació de l’Església en confrontació amb  el dragó dels 7 caps.  

Aquest ha sigut el motiu pel qual ha afegit al vestit dos sanefes de color blau, tonalitat que simbolitza la Puríssima, amb referència a la Mare de Déu.

moma- Ribarroja- Viana-Manteletas-indumentat (6 de 7)

El ball de la Moma i les danses del Corpus en general són un imponent llibre viu amb una profunditat tan gran com la mateixa Biblia i en la qual simbolitzen, des de la Creació fins a l’Apocalipsi. Noves interpretacions i reflexions, de la mateixa manera que noves representacions al llarg de la geografia de la Comunitat, es saluden amb interés i demostren la vigència i importància d’esta tradició.

Un ball que bé val la cuidada representació a través de la seua indumentària.

Entrada anterior

Escola Cànem es reafirma en la seua trajectòria d'espai cultural

Siguiente entrada

Villanueva de Castellón ya tiene Falleras Mayores: Alba González y la niña Mar Coque