Era un dels actes més esperats per a tots els amants de la indumentària. A la capella del Museu d’Etnologia de València, amb una escenografia quasi sacra com si es vullguera revestir-se l’acte de tota la importància que en ocasions  no s’ha donat a l’estudi de la vestimenta, ha tingut lloc la presentació del segon volum de «Indumentaria Tradicional Valenciana. La construcció del vestit tradicional valencià”, de Francesc Xavier Rausell.

Rausell-Beneficiencia-Indumentat-11

628 pàgines, més gruixut encara que el primer, per a l’estudi de la visió de l’anomenat «vestit icònic», el vestit representatiu dels valencians des de Morella fins a Oriola al llarg de dos segles, des de 1772 fins 1977. La visió històrica i evolutiva de la roba tradicional valenciana, des de la creació i estereotipació del model que es reconeix com a llaurador i llauradora valenciana. El pentinat, la joieria y la pervivència dels vestits tradicionals a les festes dels pobles valencians.

Acompanyant a l’autor en la presentació ha estat el director del Museu d’Etnologia, Francesc Tamarit i la historiadora d’art Oreto Frescolí.

presentación-libro-Javier-rausell--Indumentat

Com no podia ser d’altra manera, i per deixar-nos amb ganes de aprofundir en la seua lectura, la presentació ha estat acompanyada de  34 models procedents del grup Les Folies i amics de El Villar que han desfilat amb  peces antigües originals, en un alt percentatge, exemple viu dels vestits, pentinats i joieria  que formen part d’este treball d’investigació.

La festa ha acabat amb els balls del grup Les Folies de Carcaixent.

Rausell-Beneficiencia-Indumentat-15

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-1
Vestit típic de les comarques d´Alacant.

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-3
Vestits per a ballar al Biar, a Alacant. Les dones portaven ratlla al costat i onda. Tal i com era la moda del moment per sentir-se més afavorides.

Rausell-Beneficiencia-Indumentat-4
Cridaneres faldes ratllades de les comarques del Nord.

Rausell-Beneficiencia-Indumentat-8
Tal i com anaven els grups de ball de Castelló que van a actuar durant la boda d’Alfons XII i María de las Mercedes.

Vestida per a ballar el ball Plà en algunes poblacions del Nord de Castelló. Amb clara influència aragonesa. La luxosa falda és un espolí amb el dibuix "Carpio".
Vestida per a ballar el ball Plà en algunes poblacions del Nord de Castelló. Amb clara influència aragonesa. La luxosa falda és un espolí amb el dibuix «Carpio».

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-7
A les comarques del Nord per al ball a la Plaça. Alegre falda de seda de floretes.

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-8
Vestida a la manera morellana. Un estil que es confirmà a partir del tercer sexenni del segle XX. Destaca el mocador de floretes i colors vius.

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-9
Models de l’Alt Paláncia «a la manera segorbina», Falda de damasc amb mocador brodat en punt de cadeneta. Ell amb mocador del cap xicotet molt típic a les comarques més al nord.

Vestit de castellonera. Anterior a l'actual vestit de la festa, el qual va fusionar dos o tres models típics de la zona. Actualment les castelloners porten el gipó negre de vellut.
Vestit de castellonera. Precursor de  l’actual vestit de la festa, el qual va fusionar dos o tres models típics de la zona. Actualment les castelloneres porten el gipó negre de vellut.

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-11
Espectacular basquinya de l´interior de València. Una peça que no s´ha conservat molt dins de l´ús de la festa.

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-12
De le comarques interiors de València, faldeta de cotó amb els colors ben conservats.

Rausell-Beneficiencia-Indumentat-19
A la manera de Xelva. Amb falda de «xiné», tècnica del segle XVIII, les sanefes de les flors queden com desdibuixades. Mocador d’ala de mosca i mantellina restaurada. Ell amb pantaló llarg, com també vetien els homes a la manera tradicional.

També típic de Xelva, però amb influències més de l'Horta, com ara la pinta alta. les llaçades amb lluentons o el mocador de tul brodat. La model ensenya la saia o "refajo", que antigament sempre era roba interior.
També típic de Xelva, però amb influències més de l’Horta, com ara la pinta alta. les llaçades amb lluentons o el mocador de tul brodat. La model ensenya la saia o «refajo», que antigament sempre era roba interior.

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-15
llauradors del Villar. Adapten peces antigues com els guardapeus o gipons de vellut. Devantal amb cintura. Ell porta mocador al cap i rodina. Un dels barrets tradicionals del segle XIX que més han perdurat.

Rausell-Beneficiencia-Indumentat-18
Detall del mateix vestit vist per darrere, amb precioses llaçades.

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-17
Grup vestits amb els vestits més icònics arreu del món. Ells amb pinta alta i faldes luxoses. El blanc és un espolí «Alcazar » i el roig el «Reina». En els homes és habitual el torrentí de seda en colors clars i els saragüells, retratats en multitut d’ocasions pels pintors romàntics.

desfile-indumentaria-valenciana-Indumentat-18
Valencians icònics. Ella amb falda de brocat San Francisco amb fil daurat. Ell de torrentí.

 

Previous post

Etiqueta para actos falleros: una pajarita de inspiración cerámica

Next post

Alicia Moreno: "Los indumentaristas oficiales han superado con creces nuestras expectativas"