Imagineu un arxiu amb 800 imatges de fotografies d’indumentària perfectament ordenades. El somni de quasevol valencià que tinga com a passió la nostra vestimenta i la seua història. Eixe és només part del fons documental de l’escriptor Rafael Solaz perquè a la seua col.lecció té més de 9.000 les fotografies antigues de la Comunitat Valenciana.

1902. Xiqueta vestida de festa en Carnestoltes. Foto Sánchez, València copia
1902. Xiqueta vestida de festa en Carnestoltes. Foto Sánchez, València copia

Potser per això la Biblioteca Valenciana està digitalitzant totes elles, una donació en vida perquè tots puguem gaudir d’elles com a fons documental, per a la investigació o només la curiositat  de conéixer com era aquell temps del blanc i negre.

A casa no hi havia suficient espai per la meua vertadera afició: comprar llibres. Tinc 11.200 obres per això ha sigut necessari traslladar-los.

Mujer de Alzira. Fotógrafo Timoteo Moscardo. Ca. 1910 1
Mujer de Alzira. Fotógrafo Timoteo Moscardo. Ca. 1910 1

Pertany a l’Associació d’Estudis Fallers i és un dels col.laboradors directes en l’Exposició de la Història del Llibret de Falles. Tot i que no pertany a cap comissió fallera, manté una participació activa en el món de es Falles amb artícles i ponencia. Però a més a més des que tenia 17 anys ajuda amb els pinzells al seu amic l’artista faller Federico Páez.

Tornem a les imatges d’indumentària,  testimoni de la evolució de la societat i dels seus ropatges. 

Rafa-Solaz-Indumentat-3
Rafa Solaz amb una camisa vella que han dut a l’antiquari familiar “Llibreria Antiquària Rafael Solaz”

Ara sembla que, tot i que puga sonar paradoxal, torna a estar de moda recuperar la roba a l’Antiga. En 1978 els primers que es vestiren amb la roba dels baguls van ser els de la Falla Jacomart – Camí de Montcada – Cambrils, i quan anaren camí de l’Ofrena els llançaren pedres pel carrer de la Pau. Afortunadament, les coses han canviat i és en bona part gràcies al grups de dansa com Alimara.

Valenciana. Foto Antonio García. Ca. 1900

Parlem de terminologia. ¿Com s’ha de nomenar la roba tradicional? La confusió és motiu de discusió. 

– Una dona o un home a la valenciana vestit de festa s’ha de dir així perquè les falleres al segle XIX no existien. No es pot mirar una foto i dir “va vestit de fallera o fallero del segle XVIII o XIX. En el cas dels homens s’ha de dir va de saragüell o va de torrentí. Cal recalcar això: els vestits de faller van de tratge de valencià de festa que se adapta al món faller i no a l’inversa. Quan veus una fotografia antiga i dius “És una fallera de 1920”. No és correcte. Cal dir es una foto de valenciana vestida de festa. A més, les xiques no figuraven en les Falles. La gent dels pobles venien a fer-se les fotos a València amb la manta i elles amb els rodetes i de vegades sense pintes, perquè tú tots els dies no et poses les joies. Només el dies grans, veritat?

Valenciano. Foto Ludovisi. Ca. 1865
Valenciano. Foto Ludovisi. Ca. 1865

Rafa, ¿es pot dir “traje de huertana”?

– No és correcte, cal dir “llaurador” perquè és influència del corrent que existia en tot el Mediterràni.

Home de Burjassot. Foto de Valentín Pla. Ca. 1915
Home de Burjassot. Foto de Valentín Pla. Ca. 1915

Tenim en la revista Indumentat una secció que es diu “El Vestidor”. ¿És compatible un vestidor de “valenciana de festa” (fallera) amb els que trien el de valenciana tradicional o a l’Antiga?

– Compatible i cada volta més. En la València Barroca s’adapta el tratge del segle XVII, la paella també és barroca (es riu). Al XIX comença la moda europea, les influències de França, la falda amb volums, entren amb força en la moda el polissó i mirinyac, sense cancan. A l´últim terç del XIX són tendència com es diu ara en tota Espanya i es perd el caràcter del XVII i XVIII. En el XX s’abaixa el volum de “ahuecat” d’abans i es recuperen altres aspectes. També cal destacar que, com a qualsevol de les especialitats de la moda, és la persona que cus qui marca la tendència. Hi ha indumentaristes que volen més volum a les faldes, altres volen deixar emprempta del seu estil personal. A la fi la moda marca la visió que cada modista té quan preparar les peces i dissenys que ixen del seu taller.

Rafa-Solaz-Indumentat-5

¿Compares fotografies de com es vestia a la capital respecte als pobles?, ¿trobem moltes diferències?

– Classificant la meua col.lecció he observat difèrencies evidents com ara les que venen de la mà de l’oratge. En pobles com Bocairent amb el fred pots trobar imatges de teles de ratlles de llana que han adaptat pobles amb clima semblant com es veu en les fotografies de comarques com Els Serrans. I clar, ara en Falles, algunes comissions veus homens amb barrets i mantà en dies que no fa fred. Un exemple actual de la dita valenciana “s’ha ficat la caixeta al cap”, significa que vol demostrar poderio econòmic, mostrar que les coses et van bé. Com aquelles dones plenes de joies per a presumir de riques. També  trobem “goyescos”, que foren molt influents en tot Espanya i no sols a Madrid. D’ells ens arriba la còfia que es posava per a treballar i després, els dies de festa, els mocadors, al coll i al cap.

Rafael Solaz ha presentat el seu últim títol “Valencia Canalla“, una història que parla de la delinquència de carrer en la ciutat en diverses èpoques. Solaz mostra una curiosa tipologia de lladres, carteristes, falsificadors, timadors, tramposos, apostadors il.legals, trilers i embaucadors. Un nou anàlisi de la societat valenciana sorprenent, marginal i oculta.

RAFAEL SOLAZ - VALENCIA CANALLA - --ÁMBITO CULTURAL DE EL CORTE INGLÉS
Rafael Solaz en la presentació del seu llibre en Àmbit Cultural d’El Corte Inglés Colón amb Francesc Bayarri,cap de premsa de la Universitat de València, Antonio Bosch, director de Samaruc Editorial i Borja Monzó del Departament de Comunicació d’ El Corte Inglés.

Rafael Solaz  (Valencia, 1950) es bibliòfil, prolífic autor d’ estudis sobre la societat valenciana. Els seus últims llibres publicats són Figues i naps i Almanacs de la traca 1915-1918. Este humanista del segle XXI escriu, pinta i formava part d’un grup musical amb la seua dolçaina. No és resulta gens estrany que, el nostre col.laborador , protagonitze en breu el seu propi documental al voltant de La Traca.

 

Entrada anterior

Presentació de la candidatura de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Siguiente entrada

De Fallera Mayor a Presidenta de Falla: ellas llevan el mando