Warning: Illegal string offset 'url' in /homepages/30/d588307161/htdocs/wp-content/themes/stella/functions.php on line 672

Warning: Illegal string offset 'url' in /homepages/30/d588307161/htdocs/wp-content/themes/stella/functions.php on line 675

La indumentària està en auge. En general, podem estar d’acord o no, o matisar i fins i tot aprofundir-hi, però la realitat és que en tots els àmbits el teixit, la indumentària (tradicional o no) estan sent objecte de revisions i per això estan més presents que mai. Durant anys, aquest camp ha sigut poc abellidor per als especialistes, possiblement açò ha fet que en alguns dels casos la història i el rigor haja quedat de costat, evolucionant cap a aspectes més cridaners i potser menys exactes.

Si bé és cert que la indumentària tradicional no té un altre ús més que exhibir-se en festes i esdeveniments concrets, és absurd pretendre portar a la perfecció el vestit del segle XVIII quan el teixit o el pentinat no són ni pareguts. Els cànons que la moda ha anat marcant s’han introduït de manera substancial en les indumentàries, que en pocs casos han eixit indemnes de modificacions de caràcter polític.

FOTO-Indumentaria-Antigua-Indumentat
Fotografia de E.Gateau, 1878. Col·lecció Díaz Prósper. Extreta del Blog “Memoria gráfica de España”

En el cas del vestit de valenciana és encara més difícil ja que es barregen segles sense cap criteri històric. Açò que poguera entendre’s com una crítica no ho és. El pas del temps fa que les coses, en general, evolucionen unes vegades per a bé, altres per a mal i, fins i tot, a vegades per a res. En altres àmbits de l’art, per exemple els edificis històrics, es mostra l’evolució del gust mesclant reformes i estils, a vegades poc coherents, però sens dubte fruit de la seua història. Açò, que és més o menys acceptat, per què per a la indumentària no val? Les reformes dels anys seixanta, en què a les esglésies se les desposseïa del Barroc per a mostrar el Gòtic, ja van quedar enrere (o així hauria de ser), potser açò poguera aplicar-se a més àmbits de l’art o la història.

El cas és que amb aquets debats i les constants pugnes per defensar  “l’exactitud” posen de manifest que el teixit, eixe gran oblidat, és fonamental per a obtindre informació bàsica en aspectes de la història, l’art, el disseny, el desenrotllament industrial i, fins i tot, de qüestions socials. En l’actualitat continua tenint eixa funció, només que convivim quotidianament amb ell i no en som conscients. D’ací a cent anys serà part de la història.

Aprofite per a dir que les humanitats ens fan humans, literalment, ens formen l’ànima, l’empatia i la consciència. A través d’elles fem història, literatura, art i seran cultiu de pròximes generacions. Gràcies a elles continuarem estudiant i aprenent el perquè de moltes coses i sobretot ens mostraran els senyals identitaris que han fet que siguem d’aquesta manera. Per això, guardem les seues aparences, perquè en poc temps serem estudiats pel que portem posat.

Entrada anterior

La historia de una foto premonitoria

Siguiente entrada

Alicia y Sofía, proclamadas Falleras Mayores de Valencia 2016