Pocs dies abans de la inauguració de l’exposició “Inventant la tradició. Indumentària i identitat” al Museu Valencià d’Etnologia, visitem en exclusiva el muntatge d’aquesta mostra de l’evolució del vestit al llarg dels últims 150 anys i com estos canvis, de manera irremeiable, influeixen en com s’entén el vestit tradicional de valenciana.

expo-indumentaria
D’esq. a dreta, Francesc Tamarit, Sunció Garcia Zanón i Xavier Rausell en el muntatge de l’exposició.

Acompanyats pels comissaris de l’exposició l’estudiós i escriptor Xavier Rausell i la conservadora Sunció Garcia Zanón i pel director de museu, Francesc Tamarit, donem un tomb per una mostra que fa més d’un any que es prepara i que el pròxim 23 de novembre veurà la llum.

El més complicat ha sigut fer la tria, decidir que mostrar i que no. En l’actualitat les peces d’indumentària són el fons més nombrós del museu, amb més de 10 mil, i hem hagut de fer una selecció que no ha sigut gens fàcil, ens destaca Francesc Tamarit.

Una selecció en la qual s’ha valorat l’oportunitat de la peça per al discurs de l’exposició, però sobretot la seua qualitat i conservació.

En aquest tipus de mostres amb una matèria primera tan delicada com és el teixit, es confronten dos interessos legítims del museu: el divulgatiu i el de la conservació. En el nostre cas, ha primat l’últim. En alguns casos, hem hagut de rebutjar peces quan ja estaven ubicades en la mostra per por que es fera malbé al llarg dels sis mesos d’exposició. En aquest sentit, hem fet un gran esforç de restauració d’una vintena d’aquestes peces, sota la supervisió de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració, assenyala Tamarit.

expo-indumentaria-3-de-1

La passarel·la de la Història

L’exposició està estructurada de manera cronològica des de meitat del segle XIX, amb el romanticisme, fins a la dècada dels huitanta del segle XX. S’hi mostren conjunts i peces de moda internacional i indumentària popular i festiva, acompanyades d’objectes i documents que ajuden a comprendre la conformació d’una de les icones més significatives de la cultura valenciana. Amb una escenografia molt visual i atractiva d’Aureli Domènech.

expo-indumentaria-4-de-1

En el romanticisme és l’època en la qual es construïxen les nacionalitats, la creació de la identitat valenciana també a través dels vestits. La mostra reflecteix la recerca del sentiment valencià a través de la moda en els estaments burgesos arrelats, en el nostre cas, al món agrari; almenys un tipus de valencià, perquè és una mostra molt centrada a València, ciutat d’on procedeixen la majoria dels fons, La força d’aquesta imatge icònica, reforçada per la seua vinculació amb la festa de les Falles, ha convertit en invisibles altres indumentàries tradicionals valencianes que sí que conserven trets històrics menys manipulats, ens contesta Xavier Rausell.

A l’exposició podem veure com era la moda imperant i com eixa moda influeix en el vestit representatiu, sense cap problema fins que als anys cinquanta ja s’imposen unes regles en el vestit per a la festa. Tots són vestits originals de l’època, ja que només hem comptat amb una reproducció, afegeix Sunció Garcia Zanón.

expo-indumentaria-5-de-1
Un vestit romàntic que ben bé podria eixir d’un quadre de Sorolla.

Una mostra que beu  fonamentalment de les donacions fetes al Museu, sobretot de la Casa Insa i de la col·lecció Puig i Vilaplana, “cada any s’afegeixen 2 o 3 noves donacions al museu afortunadament“, ens conta Sunció.

Al cap i a la fi el que ens interessa no són les peces, sinó la història que ens compten, les vides que han tingut, les persones vinculades a eixa roba i les intervencions que se li han fet al llarg de la seua existència, ens comenten els comissaris.

Com a curiositat, en l’exposició també es troben algunes peces cedides per diverses institucions i particulars, com ara el vestit de Pepita Samper cedit per l’Ajuntament de València per la seua influència en el posterior vestit de fallera. El mateix cartell de l’exposició és una imatge publicada el 1929 al diari ABC on es veu Pepita Samper al costat de la Dama d’Elx, amb la intenció grandiloqüent de vincular i justificar a l’Època Ibèrica el primer esperit valencià.

expo_indumentaria_imatge_activitat

Altra curiositat és la qualitat de les teles seleccionades per a la mostra, tots els vestits de valenciana són espolins originals de l’època, des d’un dibuix València, a un Alcázar, un primavera o en Reina entre d’altres.

L’exposició es complementa amb una sèrie de desfilades, actuacions i xarrades previstes al llarg dels pròxims sis mesos i un complet catàleg on més enllà de la descripció de cada peça, s’explica perquè s’ha triat cada peça. També amb destacades firmes com ara la de Gil Manuel Hernández, Josep Lluís Marín, de l’AdEF, MªAntonia Herradón, conservadora del Museo de Traje de Madrid, Aureli Domènech o la restauradora Emi Rueda entre d’altres, així com els dos comissaris de l’exposició, Xavier Rausell i Sunció Diaz Zanón.

expo-indumentaria-5-de-1
L’únic vestit creat a propòsit per a la festa fallera, el conegut popularment com a de panderola.

Una exposició que ens invita a la reflexió al voltant de com afecta l’evolució de la vestimenta en el vestit tradicional i el festiu sense prejudicis ni valoracions. Una mostra que ens acosta a nosaltres mateixos.

 

L’exposició “Inventant la tradició. Indumentària i identitat” s’inaugura el pròxim 23 de novembre de 2016 fins el 30 d’abril de 2017 al Museu Valencià d’Etnologia.

 

Entrada anterior

En la cabeza de la Fallera Mayor de Algemesí

Siguiente entrada

Bonica Valencia: del showroom a la venta online