A l’article Col·leccionisme faller: una afició en pro del patrimoni de tots, publicat a Indumentat el novembre de 2015, citava que tot aficionat o investigador recerca la peça pretesa per completar el seu arxiu tant a mercats i webs de segona mà com a llibreries de vell.

El cas que ens ocupa va ser una troballa de rebot a una llibreria de vell. I dic de rebot perquè aquesta no era la publicació que buscava, però donat el tema tractat i les poques referències que en tinc sobre a la meua biblioteca de folk i cultura popular valenciana, no vaig dubtar adquirir-la. L’encert de la compra em va ser confirmada per les directores d’Indumentat Amparo Soriano i Mònica Antequera, les quals em demanaren la ressenya del llibre per a aquesta revista-web.

La indumentaria de los labradores valencianos, de la docent i política María Dolores García Broch – València, Gráficas Cebriá ( 1985) –  és un d’eixos assajos breus de temes valencians que proliferaren als anys 60, 70 i 80, als que els pesa un tant el pas del temps -aquest data de 1985- i el cert solatge amateur de la investigació feta – s’escusa la testimonial cita de fonts bibliogràfiques i documentals i les poques imatgens aportades per la dificultat de trobar-les -.

Però, no se li pot negar la major de ser una de les fonts al voltant del vestuari tradicional valencià [1] i base de treballs de major profunditat realitzats als darrers anys per María Victoria Liceras o Xavier Raussell. Una cosa així com el que significa Las Fallas de Valencia 1849-1977 d’Enric Soler i Godes (1978) per a Historia de las Fallas (DD.AA., 1990).

indumentat_ressenya_vell

L’autora ací no presenta un llibre de lectura lineal dividit per capítols, sino més bé un glossari de ràpida consulta de termes relacionats amb la indumentària valenciana a l’antiga masculina i femenina, especialment de les comarques de l’Horta de València i els Serrans. Són vora quaranta noms referents a la manera de vestir, penyores, complements, joieria i pentinat els recopilats: calces, jopetí, mocador, coteta, capa, rodina, etc. dels quals es detallen tipologíes, teixits, dibuixos i colors, modes, ús i demés.

L’aixovar es deglossa el primer de tots i ho fa amb una breu introducció de context històric amb el Col·legi d’Art Major de la Seda de València; amén de recordar la certa fama que els valencians d’època -segle XIX- tenien a la resta del país pel seu acurat vestir. Si bé, en conjunt són els diferents tipus de complements, com les mantellines -de llista, tovalla, rodona, etc.-, i la joieria -pintes, arracades, collars, rosaris, etc.- els que ocupen un destacat nombre pàgines i atenció.

Valga dir que el lector o la lectora no trobarà gens cites ni a les Falles ni a altres festes. De fet, la part  més festívola -si així ho podem dir- és la dedicada al vestit de nóvia valenciana; com l’ús de l’esmentada mantellina en ocasions especials i de la seda com teixit predilecte per a la roba de festa.

Una aportació molt destacada de María Dolores García Broch i La indumentaria de los labradores valencianos és la cita de paraulari i termes de l’argot de la indumentària popular, hui poc coneguts o extints com escarpí, zagalejo, ringot, bací, etc. la majoria recollits per mig de fonts orals.

Bén interessant, per la rabiosa actualitat del seu debat, resulta l’apartat dedicat al pentinat de muller, on l’autora esmena que abans dels segle XVII es portava un monyo, dit de pataca o de mangrana depenint del tamany. A partir del segle XIX, per la moda imperant, els pentinats passen a tres monyos i sols en la zona d’influència del Cap i Casal i l’Horta.

En el cas de les xiquetes, García Broch encara és més taxant i afirma que les pentinaven sols amb ratlla emmig amb unes xicotetes trenes al costat sense adressos; i que tota incorporació de monyos en el pentinat de les menudes sols fa que disfressar-les de dóna, literalment.

En resum: un llibre recomanable per a tot aficionat a la indumentària tradicional així com per als investigadors de la matèria i dels usos i costums valencians. Si és té el gust, no dubteu de fer recerca o d’adquirir-lo al mercat de vell, sempre previa comparativa de preus.

 

[1]Per saber altres referències es recomana la lectura del text de Mònica Antequera Yepes “Para los que leen sobre indumentaria y costumbres valencianas”. Las recomendaciones de Rafael Solaz para la celebración del Día del Libro, publicat a Indumentat l’abril de 2016.

Fotografia de capçalera propietat de l’arxiu d’Ivan Esbrí.

 

Entrada anterior

Les candidates a les Corts d'Honor 2018 de la Saïdia, Algirós i els Camins al Grau

Siguiente entrada

Estos son los mantones ganadores del concurso de Alginet